ࡱ> 5@bbjbj22 "~XXbZxzzzrrr8Lj4"VVV8j:j:j:j:j:j:j$lRnF^jz^jVVCsj+++RVzV8j+8j++,Tg X"ziV @Yr)%`i:iDj0ji:7o*7oti7ozi +^j^jr*rPartit: PSC-CpC Programa general:  HYPERLINK "http://www.esquerra.org/consellnacional/" http://213.27.152.53/cat/files/programa.pdf? I. BIBLIOTEQUES ESCOLARS 4. Educaci, progrs econmic i ocupaci 4.2. Leconomia catalana en la societat del coneixement 4.2.4 Adaptaci a la Societat de la Informaci i el Coneixement (SIC) Mesures Utilitzaci del centre escolar com a centre de recursos en tecnologies de la informaci de la comunitat, en la lnia esbossada dels centres pblics com a centres oberts i amb intensitats diferents en funci de les seves caracterstiques (especialment els centres de formaci professional). En aquesta lnia, crear i modernitzar les biblioteques escolars fins a convertir-les en centres de recursos interconnectats i vinculats a la xarxa pblica de biblioteques. (...) Crear la Xarxa del Coneixement i lAprenentatge de Catalunya (XCAC) integrada per escoles, universitats, centres de recerca, biblioteques, museus i altres entitats educatives amb presncia online, com un instrument bsic per estimular la creaci de comunitats daprenentatge i la generaci de continguts propis a la xarxa. II. BIBLIOTEQUES PBLIQUES (...) 2. Lautogovern i les institucions al servei de la ciutadania 2.9. El comproms amb la cultura: ms ambici, ms dileg, ms recursos (...)Aquesta manca dambici sha tradut, a la prctica, en tres caracterstiques que han definit aquesta llarga etapa: manca de planificaci, manca de directrius generals i manca de liderat. Podem trobar multitud dexemples en qualsevol dels sectors culturals: en el terreny de les infraestructures no hem disposat de cap document de referncia ni de cap instrument inversor, ni tan sols ha estat aprovat el mapa de biblioteques que, segons la Llei de 1993 havia de presentar-se lany 1994. (...) Mesures principals 2. Aprovaci del Pla dInfraestructures Culturals Territorials (...)El pla contempla especficament la tipologia dequipaments que proveeixen aquests serveis culturals bsics: les biblioteques, pel que fa a la lectura pblica; els museus, les colleccions i centres dinterpretaci i arxius, pel que fa al patrimoni; els teatres, les sales polivalents, les sales dexposicions i els centres dart, pel que fa a la difusi artstica. Preveu tamb un equipament de producci cultural per a aquells municipis que, en termes dequilibri territorial, han dexercir la capitalitat cultural dun territori. (...) El cost previst s de 770.000.000 deuros i ser executat al llarg dels propers deu anys. (...) Objectius i mesures en els diferents sectors culturals 1.El patrimoni cultural (...)Cal aprofitar de forma sostenible el potencial econmic de patrimoni mitjanant serveis i recursos de qualitat. Caldr, en qualsevol cas: Modernitzar els instruments de protecci, conservaci, recerca i difusi del patrimoni cultural catal (arqueolgic, arquitectnic, documental, bibliogrfic, etnolgic, etc.), convertint lInventari del Patrimoni Cultural de Catalunya en una eina de gesti. (...) Desplegar els grans equipaments nacionals (Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya, museus nacionals, etc.) com a referents de la seva especialitat i com a prestadors de serveis i recursos al territori. Instituir els museus nacionals com a capaleres dels seus respectius sistemes. (...) Retorn dels documents expoliats per les tropes franquistes dipositats a Salamanca. (...) 5. Ledici i la literatura El sector editorial s lmbit de ms pes i significaci de les indstries culturals catalanes. Catalunya ha de mantenir i consolidar la posici del seu sector editorial. En el marc del sistema de suport general a les indstries culturals, sestablir, de com acord amb els diversos representants del sector, un pla dinnovaci permanent de les estructures de producci, distribuci i les poltiques dinternacionalitzaci. Es destinar un suport especial a la incorporaci de noves tecnologies i a la producci multimdia. Establir un pla de promoci de la lectura de forma coordinada entre el sistema bibliotecari, lensenyament obligatori i els programes i entitats de difusi de la literatura. Mantenir el sistema de suport genric a ledici en catal, establint mecanismes ms rigorosos daccs i control en funci de les tipologies de llibres i nombre dexemplars. Sestendr a les edicions multimdia. Defensar activament la poltica de preu nic del llibre, ats que forma part de lexcepci cultural associada a lespecificitat i el valor cultural daquest sector. Incrementar la presncia internacional de la indstria editorial catalana en la perspectiva de lampliaci de mercats. Promoure una presncia ms mplia i qualificada del llibre i la literatura als mitjans de comunicaci pblics i privats i, duna manera especial, als audiovisuals. 6. Les biblioteques i el sistema bibliotecari Les biblioteques pbliques sn una de les eines fonamentals en la democratitzaci de laccs a les noves tecnologies de la comunicaci per part de tota la poblaci, siguin quines siguin les seves circumstncies personals. El nou Govern ha de coordinar els programes dinformaci electrnica amb el sistema bibliotecari. Cal desplegar i articular un sistema bibliotecari potent, dotat i equilibrat arreu de Catalunya. Les biblioteques pbliques sn el principal mitj daccs a la cultura per a la majoria de la poblaci. Cal garantir que els equipaments bibliotecaris disposin dels espais i mitjans suficients per desplegar adequadament aquesta funci. s imprescindible aprovar un mapa actualitzat dequipaments que contempli els estndards de dotacions, espais i serveis, i biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i servei de bibliobs als municipis entre 300 i 3.000 habitants. Les principals mesures sn: Promoure la regulaci complementria de la missi i el funcionament de les biblioteques escolars i, dacord amb la Conselleria dEnsenyament, establir un pla per a la implantaci i millora de les biblioteques escolars, considerant les estructures educatives i els recursos bibliotecaris existents. Reforar el programa de plans anuals dinversi bibliotecria, tenint en compte prioritriament la construcci de noves biblioteques pbliques i el desplegament del pla de bibliobusos. Desplegar les funcions de la Biblioteca de Catalunya, en especial aquelles que fan referncia al patrimoni documental, impulsant les accions de cooperaci amb altres centres bibliogrfics del pas que disposen de fons dinters patrimonial. (...) III. SOCIETAT DE LA INFORMACI 4.2. LEconomia catalana en la societat del coneixement (...) 4.2.4 Adaptaci a la Societat de la Informaci i el Coneixement (SIC) Ladveniment de la SIC comporta noves oportunitats per al benestar social, per tamb nous riscos de desigualtats, amb els consegents perills per a la cohesi de qu gaudeixen les societats europees. En aquesta nova societat, el global i el local interactuen contnuament, aportant a la gesti de ciutats i territoris noves oportunitats, per tamb nous problemes. Els sectors socials ms febles viuen amb angoixa els efectes de la globalitzaci, que permet la mobilitat dempreses, capitals i mercaderies per tot el planeta, per que pot deixar sense recursos zones importants del territori i sense esperana a sectors importants de la poblaci. Els governs, doncs, han dincorporar en la seva gesti lacci decidida contra el que ja es coneix com la fractura digital (diferents nivells daccs a la informaci, capacitat per seleccionar-la), han de garantir la sostenibilitat (econmica, social i ambiental) del pas i dels municipis, i han de gestionar una diversitat cultural, tnica i social cada cop ms complexa. El grau de penetraci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en leconomia i la societat s francament baix en relaci amb els altres pasos de la UE, tant pel que fa a les infrastructures com a la seva producci i utilitzaci. A Espanya sobserva un estancament en la penetraci dInternet des de 2001. I a Catalunya la situaci s encara ms preocupant: hem perdut el liderat entre les Comunitats Autnomes dEspanya. El retard en el desenvolupament dInternet no s noms una qesti relacionada amb les tecnologies, s tamb resultat dun problema educatiu i formatiu. Hi ha una relaci entre el nivell de formaci general de la poblaci i la penetraci dInternet. Malgrat lelaboraci dun Pla Estratgic per a la Societat de la Informaci, el pla Catalunya en xarxa, el govern de CiU no ha tingut una estratgia clara per a desenvolupar a Catalunya la Societat de la Informaci i del Coneixement. Com a resultat daix, a Catalunya sest installant lesmentada fractura digital. Estem lluny de la mitjana europea en els principals indicadors de la SIC i el Govern s incapa de presentar un Pla que permeti pensar que en el futur es modificar aquesta realitat. Daltra banda, la liberalitzaci del sector de telecomunicacions impulsada per la Uni Europea i iniciada a Catalunya lany 1997 no ha produt els resultats que s'esperaven. El govern de la Generalitat no ha aprofitat loportunitat que li brindava la liberalitzaci de les telecomunicacions perqu la societat catalana es beneficis plenament de les noves oportunitats. La introducci de la competncia no ha millorat la qualitat, ni ha baixat els preus dels serveis; com tampoc el concurs per a l'operador de cable ha garantit la cobertura de tot el territori catal per una xarxa alternativa a la de l'operador dominant. Sis anys desprs de la liberalitzaci, la quota de mercat dels nous operadors s gaireb testimonial i la seva cobertura territorial no abasta ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Cal reconixer l'esfor fet pels Governs Locals catalans, diputacions i ajuntaments, que, amb actuacions complementries i desenvolupant els seus propis plans locals per a la SIC, han fomentat l's social de les TIC i han contribut a la dinamitzaci econmica del sector. Fruit daquesta empenta i de la voluntat del Parlament d'esperonar el Govern, es sign el juliol de 2001 el Pacte per a la promoci de la societat de la informaci en les administracions pbliques catalanes, ms conegut com l'acord per a l'Administraci Oberta de Catalunya (AOC), subscrit per tots els grups parlamentaris. El Govern de CiU ha donat prioritat, amb unes despeses innecessries i improductives, als aspectes d'imatge i comunicaci (portal CAT365) de lAdministraci Oberta, sense desenvolupar una autntica plataforma de connexi telemtica entre les administracions que, respectant les seves competncies i la seva identitat, integrs els processos administratius per a donar serveis amb ms celeritat i ms qualitat als ciutadans i ciutadanes. Tampoc s'ha avanat prou en la definici del marc normatiu de referncia pel desenvolupament de la SIC a les Administracions Pbliques. Cada administraci ha anat desenvolupant les seves iniciatives i fins ara, el govern de la Generalitat no ha estat capa de definir estndards de dades, ni de documents ni de procediments comuns per a les administracions catalanes . En definitiva, estem perdent els elements objectius que ens permetrien ser una zona pionera en leconomia del coneixement al sud dEuropa. Estem endarrerint-nos en els elements estructurals (fsics, tecnolgics, immaterials i humans) que han de ser la base daquesta realitat. L'empenta de la societat civil catalana no ha anat acompanyada de la voluntat poltica ni de les mesures de govern que es mereix. Som un pas que no va malament per que no sest preparant per ser all que diu que vol ser en els propers anys. Tot i que aquest captol tracta especficament de la Adaptaci a la Societat de la Informaci, les poltiques per a desenvolupar la Societat de la Informaci i el Coneixement han de tenir un clar component de transversalitat i coordinaci entre les diverses rees del Govern. Aix dons al llarg del programa trobarem apartats que el complementen (Telecomunicacions a Infrastructures, Formaci i treball a sectors emergents, Innovaci educativa a Educaci, Administraci Oberta a Administraci, ...). Tamb cal fer referncia al document del Govern Alternatiu : El comproms per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informaci i del Coneixement, que desenvolupa amb major detall el present apartat del programa. Per a l'execuci d'aquest programa de govern volem el consens, la participaci, la implicaci de la societat civil, la co-responsabilitat en la gesti i en l'esdevenir dels afers pblics. I aix s aix perqu la nostra voluntat de servei al pas no creu en lexclusivitat. Som plenament conscients que els temps de canvis accelerats i les incerteses qu ens presenta el futur, reclamen la major de les complicitats possibles amb tots els agents socials, amb tots els ciutadans i ciutadanes, per tal de reduir les amenaces i aprofitar les oportunitats en benefici de tots. Per aix, el nou Govern es dotar de lestructura organitzativa adient per a executar amb la mxima eficincia les actuacions prpies, per tamb per a garantir la implicaci i participaci de l a societat civil (empreses, institucions, entitat i persones) en els processos de deliberaci, definici i execuci dels projectes dinters general del pas. Objectius 1. Estendre ls dInternet i de les TIC al conjunt de la poblaci i evitar la fractura digital, tant social com territorial. Crear un mercat de demanda per afavorir la generaci de productes i serveis a la xarxa. Potenciar ls de les TIC per part de les empreses catalanes, com a generadores de desenvolupament econmic i ocupaci, amb lobjectiu quantitatiu de superar la mitjana dels pasos de lOCDE en el termini de quatre anys. 2. Corregir lactual model de liberalitzaci afavorint la competncia entre operadors i, des de lacci de govern, complementar les seves actuacions. De manera especfica cal collaborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificaci i implantaci de les infrastructures necessries i establir un nou marc relacional entre operadores i administracions. Al mateix temps, cal garantir la igualtat doportunitats per als ciutadans, les empreses i les organitzacions en laccs a la xarxa i garantir lequilibri territorial en laccs a la Banda Ampla per afavorir el desenvolupament integral del pas. 3. Promoure la defensa activa dels nous drets dels ciutadans que es deriven de laparici de les TIC. En especial el dret a la alfabetitzaci tecnolgica que condiciona tots els altres, desenvolupant iniciatives pbliques i privades per a elevar els coneixements i la familiaritat amb el nou entorn tecnolgic, especialment de les persones amb risc dexclusi. 4. Fer de l'administraci pblica catalana una autntica Administraci en Xarxa i promoure la integraci i concreci a Catalunya de lestratgia europea (e-Europe 2005), amb la planificaci coordinada de les actuacions adients per a cada una de les rees de govern. Mesures Liderar la modernitzaci de les administracions pbliques catalanes i implementar plenament la Administraci Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada davant el ciutad. Impulsar la Carta dels Drets del Ciutad en la SIC. Mitjanant l'aplicaci progressiva de les mesures necessries, es garantiran els drets reconeguts en la Carta a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, com a fet imprescindible per aconseguir que el nostre pas sigui competitiu i competent en la Societat de la Informaci i el Coneixement, garantint alhora la cohesi social i lequilibri territorial. Identificar i establir projectes locals amb les especificitats prpies de cada territori, tot i donant suport a les iniciatives locals per a la SIC, amb el comproms de dotar-los pressupostriament. Generalitzar l's d'eines telemtiques per a la gesti de processos de participaci ciutadana. Posar en marxa de vies de participaci electrnica ciutadana en les fases de deliberaci i consulta prvies a la decisi poltica. Endegar i liderar la modernitzaci, coordinada i consensuada, i la integraci dels sistemes d'informaci sanitria. Posar a disposici dels ciutadans, a travs d'Internet, informaci i serveis i informaci sanitria personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. Impulsar la creaci dun cluster dindstries i serveis de les TIC aplicades a la salut. Formar el professorat en competncies bsiques en TIC, preferentment en el mateix centre i amb lobjectiu de que puguin fer el pas dusuaris a actors. Aplicar mesures pel professorat per adquirir equipaments informtics i connexi a Internet. Tot i que el liderat i la gesti del canvi organitzatiu, pedaggic i social que suposa el ple s de les TIC al centre educatiu s una responsabilitat troncal de tot lequip directiu, dotar de perfils docents especialitzats en TIC, en el doble vessant d'Educaci en Comunicaci i en Gesti de la Informaci, a cada centre. Utilitzaci del centre escolar com a centre de recursos en tecnologies de la informaci de la comunitat, en la lnia esbossada dels centres pblics com a centres oberts i amb intensitats diferents en funci de les seves caracterstiques (especialment els centres de formaci professional). En aquesta lnia, crear i modernitzar les biblioteques escolars fins a convertir-les en centres de recursos interconnectats i vinculats a la xarxa pblica de biblioteques. Desplegar una poltica industrial que possibiliti la consolidaci del sector productiu dinfrastructures, serveis i continguts TIC per a leducaci. Promoure el sector de producci de continguts i serveis educatius multimdia. Crear la Xarxa del Coneixement i lAprenentatge de Catalunya (XCAC) integrada per escoles, universitats, centres de recerca, biblioteques, museus i altres entitats educatives amb presncia online, com un instrument bsic per estimular la creaci de comunitats daprenentatge i la generaci de continguts propis a la xarxa. Promoure ls del programari lliure. Introduir plenament les TIC a lescola rural, com un projecte especfic. Impulsar un pla de xoc per a la formaci bsica de la ciutadania per a ls de les TIC, a executar en coordinaci amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldr garantir lexistncia de punts daccs a la xarxa (PIAPs) en banda ampla arreu del territori. Assegurar laccessibilitat als PIAPs a persones amb qualsevol tipus de discapacitat. Impulsar ladaptaci a la SIC dels sectors empresarials en general i, en particular, als de ms incidncia econmica i arrelament al pas: logstica i distribuci comercial, agroalimentaci, txtil i turisme. Afavorir el desenvolupament de la Televisi i de la Radiodifusi Digitals i fomentar el liderat tecnolgic de les televisions pbliques catalanes. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indstria catalana del sector, especficament a la delaboraci de programari, i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.). Impulsar la creaci dun cluster dindstries i serveis dels audiovisuals. Afavorir una indstria davantguarda per a la recuperaci i producci de continguts audiovisuals, transformant-los danalgics a digitals. Fomentar lexportaci daquests serveis. Aprofitar els recursos del e-content (UE) per dur-ho a terme. IV. ARXIUS i MUSEUS 2. Lautogovern i les institucions al servei de la ciutadania 2.9. El comproms amb la cultura: ms ambici, ms dileg, ms recursos (...)I aquesta situaci no sha produt per una actitud obstruccionista de l'oposici o la manca dinters de les organitzacions representatives dels sectors culturals: ans al contrari. La voluntat de cooperaci de les administracions locals i dels sectors culturals ha quedat palesa en les lleis ms importants, la del sistema bibliotecari, la de museus o la de normalitzaci lingstica i tamb en la gran quantitat de manifestos, escrits i iniciatives dels professionals de la cultura. (...) (...)La despesa cultural del Govern de Catalunya no tan sols no s comparable a la dadministracions similars en el context europeu sin que s una de les ms baixes de totes les comunitats autnomes dEspanya. Aquesta situaci s ja del tot insostenible i est portant, a moltes institucions i sectors culturals cabdals per al desenvolupament del pas, a una situaci insostenible (des de la poltica lingstica als museus nacionals, des dels ensenyaments artstics a la producci i la difusi artstica). (...) Mesures principals 2. Aprovaci del Pla dInfraestructures Culturals Territorials (...)El pla contempla especficament la tipologia dequipaments que proveeixen aquests serveis culturals bsics: les biblioteques, pel que fa a la lectura pblica; els museus, les colleccions i centres dinterpretaci i arxius, pel que fa al patrimoni; els teatres, les sales polivalents, les sales dexposicions i els centres dart, pel que fa a la difusi artstica. Preveu tamb un equipament de producci cultural per a aquells municipis que, en termes dequilibri territorial, han dexercir la capitalitat cultural dun territori. (...) El cost previst s de 770.000.000 deuros i ser executat al llarg dels propers deu anys. (...) Objectius i mesures en els diferents sectors culturals 1.El patrimoni cultural (...)Cal aprofitar de forma sostenible el potencial econmic de patrimoni mitjanant serveis i recursos de qualitat. Caldr, en qualsevol cas: (...) Impulsar la concertaci amb el mn local de xarxes pbliques dequipaments territorials en el marc de sistemes nacionals de gesti: els sistemes de museus, el sistema darxius, la xarxa de parcs arqueolgics i la xarxa de monuments. Desplegar els grans equipaments nacionals (Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya, museus nacionals, etc.) com a referents de la seva especialitat i com a prestadors de serveis i recursos al territori. Instituir els museus nacionals com a capaleres dels seus respectius sistemes. (...) Impulsar, en el marc del Pla dInfraestructures i amb els mapes respectius, i concertadament amb lAdministraci Local, un pla dintervenci sobre el patrimoni immoble aix com els respectius plans de museus, arxius i parcs arqueolgics. (...) Retorn dels documents expoliats per les tropes franquistes dipositats a Salamanca. 3. Les arts visuals (...)Les principals propostes del nostre model sn: (...) Potenciar el MACBA amb ms recursos i espais perqu pugui desenvolupar el seu programa museolgic, dexposicions temporals i dactivitats, convertint-lo en un museu de referncia a escala internacional. Impulsar els museus dart i les colleccions pbliques a les principals ciutats catalanes. (...) 4.2.4 Adaptaci a la Societat de la Informaci i el Coneixement (SIC) Mesures (...) Crear la Xarxa del Coneixement i lAprenentatge de Catalunya (XCAC) integrada per escoles, universitats, centres de recerca, biblioteques, museus i altres entitats educatives amb presncia online, com un instrument bsic per estimular la creaci de comunitats daprenentatge i la generaci de continguts propis a la xarxa.  Les biblioteques i arxius als programes electorals de les eleccions catalanes de 2003  PAGE  PAGE 1 "#YZ[V # $ ) * l m  ]v.EFLghnִ篥{h .OJQJh .mHsHh .6CJOJQJh .h .5CJOJQJh .CJOJQJ h .5hhTh .0J5CJaJ&jhhTh .5CJUaJ jhhTh .5CJUaJhhTh .5CJaJhhTh .5OJQJ, N V $ * m o &$$d%d&d'dNOPQa$ $&dPa$ & F & F7$8$H$#$d%d&d'dNOPQ $&dPa$bbbb   ]v.FLhu# & F 7$8$H$7$8$H$ & F & F7$8$H$7$8$H$oo `!f!!!!!! "%&$$d%d&d'dNOPQa$ & F7$8$H$7$8$H$ h7$8$H$^h & F 7$8$H$no_!`!g! "h//78;;BBMMSDT3V5XXZ [B[Z[[[[\\]^^^^L_M_N_a_g___``aaaaa᷼ҷĦhhTh .CJOJQJh .5CJOJQJmH sH hhTh .CJOJQJmH sH  h .5h .mHsHh .CJOJQJmH sH h .h .6CJOJQJh .5CJOJQJh .CJOJQJh .5mHsH0% & &((***-+---A0B0h3i3r5s5H8I8;;;== @ @vAwAB7$8$H$BBBRCDEFGHH5JLL*NONN-PPQjRSS h7$8$H$^h & F7$8$H$ & F7$8$H$ & F7$8$H$SSSDT3V4V6X7XJXXZ[ [B[Z[[[\^^^^ & F7$8$H$ & F7$8$H$ & F7$8$H$&$$d%d&d'dNOPQa$^M_N_b___```aaaabbbdbebbb $Ifgd . $$Ifa$gd .$$7$8$H$Ifa$gd . $$Ifa$gd .7$8$H$ & F7$8$H$aa`bbbcbdbebbbbbbbbbbbbbbbbbbbζΜΘ}hhT0JmHnHu h .0Jjh .0JUh . hhhT%hJthhTB*CJOJQJaJph/hhTB*CJOJPJQJ^JaJnHphtHhhTjhhTUh .CJOJQJhhTh .CJOJQJhhTh .6CJOJQJbbbbbbbbbbbbb}{rl{rl{{{h]h&`#$  8!6gdhTtkdR/$$IfF0!  t644 l` ap bbbb7$8$H$ 1h. A!"#$%DyK )http://www.esquerra.org/consellnacional/yK Rhttp://www.esquerra.org/consellnacional/9.DdJJ  C &AimagenR-g|8eyLw-]Fo-g|8eyLJFIFPhotoshop 3.08BIM Resolution8BIM FX Global Lighting Angle8BIMFX Global Altitude8BIM Print Flags 8BIM Copyright Flag8BIM'Japanese Print Flags 8BIMColor Halftone SettingsH/fflff/ff2Z5-8BIMColor Transfer Settingsp8BIMGuides@@8BIM URL overrides8BIMSlicesoImagen18BIMICC Untagged Flag8BIMLayer ID Generator Base8BIM New Windows ThumbnailspYPtWJFIFHHAdobed            Yp"?   3!1AQa"q2B#$Rb34rC%Scs5&DTdE£t6UeuF'Vfv7GWgw5!1AQaq"2B#R3$brCScs4%&5DTdEU6teuFVfv'7GWgw ?EwFu? 85Vqs=ۥiͯg&:~)Fcw"R duc9Do`ۯ -GzЭT*1fOi4?vőO'2[}dξ\L>.HדGuGNL .kVY{͂Y0^<[ED,fPrshm4MMGSD m}\ʬ/I;VNmT4jẗ>I:!#X0Fd=)>GYˇzr|F"et}Zn۳O\mWwԬ8X7#UU?浫K\Gj4 8'&~?/ͯU4kUa=_MyFֺċOZ?rOԿmz'Hc {Nc:{<'6n1_W? aj߫{:^\ڞZT-V,Q3?'ApkqSOSKq.sK.qܡc[a׉[< SVz Dأz 4?cl]dQk:tӺq6:H@4h-ۮ2/vii}c}iu"ųmmnGw[տ :Owim ^{-JH 3>j<> $xCI_uʲ]ON7X\Y}忤sNjnoU~, 7]ŭ~ӰmEOHl)8p| ?B"wK,.b hn+F3:gȇj+OI 9s.L677,J煮cƆ4j꽛; t 918e}'&) p*OtnNv+ѐ^Ϡ_vWM.\O20'H&'ov?gk,9vud!ѹ?-GzY=:K+bL|$SR5E #iAZo?0km>'zi},ųf2&UMMvs~kUkN# XɗP_z`#Wd$_Wpy޷T̆T߃g_ֲZi鸸d9k_k L?c[gr_8كg5 pwVm^Y/{{m˅{4qqk.`&tonv6m#*:]mk<}M>Ksݎųv;ZnN#)c#l.# N\<?O+@c_*]'O[}.ΚYy/?][vGC_V:F;7[ YLuo_ (j_&AX̎яoo۳b=M̓#ܛ~k%9vx7(PqS}v~:C?Bֹs LΕn- ]`,\FB&41re Ga?z[:sK :;#K9&ѳS6l,?gU;gxz69Uk6 ~1{]k~~kvr`};&v$j4WpWA~LbN ?{#93gv%M\뱞{\;wSմ4]M<赨 - ?DwY:zn|ZV¸߯x>{*n+4sϫ{>lom^k[xtfcYx -<.{'~ufZmO̱I bGΣAX]K:YkX 5s۴xw}]m-t(ͱ{Zfw{NvFC0Z>ls^ֹwcXO*DH aa"V?$Dz^uOf&PS,ɲ=[D~3+?'''Uujsz]6=SFn%ngF1sf_=1*_WͰ~\l\SR߳@f8#R\D lպ=4em~C:9c^Ov c1]`.Vplkֽߚ篦| ?,jWp"췻)gYS߆┏xَ8O&𳏇sy!p)KMVά,vxm#[\]PhT?t翦`U]cnĝϲǑ;sdߝ˱ka='mlYL/3Ǔ$j?,8q)Dp˜Ӫq&wLsJOV ,@ &:\[xG|;\րjӈ9ްhտE@2scGtCX#k@ʯܰ皌;Lꏱ^ם ٶ6 }5lk~\XN~ceݿID~%dGU!$Y'GOgޯIk=#.[ǠM5R}}QRm\sm8Un-ݳYYLIe }eX=ֵk1sǺ+'-ٙIO8|D㤓deuUv:S2-kG_Koᕌ~nUQoMl`ws +fN#f#uכkV_mQc/fSK=\tʲ܇e8vSx?jR[u7j~[î "VHʭ]iOqc^DOg[?:z~P˨!We?Q͘=6z'Auc'Xk ۾>djo+?cgOgؾ/<~ZqHɬ@v|ZW6>gA/7_or}߃Շj?ZKE/'ˁ=/qZcmꀑ7= BN9?ࢗ?pl?>dps Ro'⡗'^>ׁsĽ:5ޱ5o"̻cַU_ǟPև~?c]Ngޡ\?"/,i&8p.l"$8BIM!Version compatibility infoUAdobe PhotoshopAdobe Photoshop 6.08BIM JPEG QualityAdobed            " ?   3!1AQa"q2B#$Rb34rC%Scs5&DTdE£t6UeuF'Vfv7GWgw5!1AQaq"2B#R3$brCScs4%&5DTdEU6teuFVfv'7GWgw ?龮}U]tgncK-O[*?U?w7 `jny|qZ&?/_e7긺?e=xUl3*t*6]]v7W(RK3~^'_7U,ȣdujRqRe`8cY`:Uٯ"x?*?3%\>3Gx?)ߪWl"?XZL_Qh?ң7 M/=e4Cp3.gX?)ooYWsM OY|9? Ŗ?9b?$ɟ?@;_7U,ȧUٯ";}?Ff?ϟZ|6S7?ߪUlO3~^'/_{)K+ssy? g=L+:ߖ0A*UgE/[*?VPΨ]s/s#^Р7lWfVʬOf_3Ub,ȭHJJqgokȧSM?+ȭr )=/ScRV$>]/ QPժ]/ QPnFWqS]֔lgA}S-rl> <%fjO,tZLB]HƸ9E.%*I$B$Ips:}EYi]E}On6iѶ +6yڋAAKl`gn=t$'pQ>37[˿lwO]YY11$rDJ+l lb`$I).KqO# v5Ss˜dptGaQ?ƣ+أB;ul^/D鱿KrםԛI&)kl?K|1x.121TsDju.ksPzΌ^XB|`Fs/]|qfY-Uq1~XS?Q!HZH#zjR@A xZ_UZ-5GoF.*2hOEǠߕ{ kx?E? in28<3'ӭG;ZLkTn1d 2kQO vBVn3,w#_YC| NY;GD%XG8:@Lv4O_OC~_mVz{, h>՚|V+W5[V~O@Oq@E:>Zܬ>լdS=S'Bau>ttCB8~)7zvϵsvtlګ.i=~иZ!{18Mne`u*/ưo湤 >qMlw-5GUjWLԦeәFBVɋe^;}Y[qvWWOh9ߺ;u1ihڵO^VR9kq4ӌg˓H)w\20Ot /Dt<]M`07hߤtWV}Os[Se?>}Ic-jӇW?bvK01㐣@UY2p u na}Rl&-UsϵLkk}MV:[_:MC e.'_*,!ܙy0ǐYxbRG@Hޡߴ1h;Kv˖Ԋ߿{un+k]7տ,\_9f8>dXYt] ; w;4aRQxK!$ZHEy.UgܚK3ؼz25YO?XD.4|RM&îr `;lfkocʟF?Vm* OMsIk9>J#qCTI- FF̺XN@Rl"U1Y]lvF=.#!gTvFitǵ4D|/2?(6`e;o $!P0˃SVю2l@1;2zK3<`V iB8LgI"Ia(pp=7nӳ2(Nc nkUֱ=ena׃a50d?xb.#] @@98oKɅhx?t"hb oMՊ>u[d{WeRNuo`2oȰ?[TϋxcRx6yNC< rF{-_q[?Ah^ޱ!γhhԟ cqdrW%YId'_${K>]/ QP^פ~}&!}Z_UN CZQ^Z@Eᣓng o|V;ӿ5<2Aajv]n֍ƷkAH߽Ae[$9|hHn HP 'pT|o^/ ICW<^ı٘͜gZǖ:/BA Su?cVRƾ^)>䑾8sõy5?5twxW h <jٍ\#gxҬΰed ֪sˤeA/rv'?ϕ<I%czMۉK~5]veW@w9s@:h|&wQs.$d9?raRI$\Z9Z ՛{5 vlzT>uVI'g1M^I?Keŧn ݸs?'=r}Nk;#ϳY=OSa ?X.fC}!KN2s*͢65YeHi=݆X,}cv^9\zwNchkQCFL> `ˑaqW?' ZC(uu{ٱޞߞ~bk:YSVqcIxݻn}~j'Hhi.ks~~$ޓ׵x k7{Cȇ:!.R;mFQo=^ֹ '>=Ά;kmUX\!Ϩ8oQKl45;OEo},Czn#>XU>9_!{vUѴYnƏ "A*>[kcc>mWtșXA$ؘ ʉL(/?Zqe?G`t:ï.EM cvYY CũsԥcZƆ@@S|QĒI%?~tg➙Շ&)T+}u>q"MkqȘyo?OAuv>L? :s~$ ?+s"9^|𪃬{43e5/MpZx aY.%>%9Oz>WyV^~ˏv~Oe31Cf\e9GEmZ zWTNq*iYYK~N;[ҹ{},z`R?GG?SäU$$$If!vh5{5#v{#v:VF  t065` p@@@ NormalCJ_HaJmHsHtH R@R Ttulo 1$7$8$@&H$5CJOJQJ\^JNA@N Fuente de prrafo predeter.Vi@V  Tabla normal :V 44 la ,k@, Sin lista @@@ Texto nota pieCJaJB&@B Ref. de nota al pieH*B @B Pie de pgina  8!8)@!8 Nmero de pgina6U@16 Hipervnculo>*B*LOBL Text anterior$a$CJOJQJaJ:OR: mbit:CJOJQJaJDObD Apartat$a$5CJOJQJaJ:Or: Repte$CJ OJQJaJhB@h Texto independiente 7$8$H$CJOJQJ^JmH sH u<@< hT Encabezado  8!~`~ hTTabla con cuadrcula7:V0ZZ ~NV$*mo  ]v  . F L h u#oo`f    ""*%+%%%A(B(h+i+r-s-H0I033355 8 8v9w9:::R;<=>?@@5BDD*FOFF-HHIjJKKKKDL3N4N6P7PJPPRS SBSZSSSTVVVVMWNWbWWWXXXYYYaZbZdZeZZZZZZZZZZZZZZZZ00p00000000 0 0 000p0000000000000 0 0 0 0 0000 0 0 0 0 0 00 00 000 0 0 0000p0000000000 0 0 0 0 00000(0(0(0(0(00000000000008008 08 08 08 0 08 08 0 0 0@ 0@ 0@ 0@ 0@ 0@ 0@ 0H 0H 0H0H0p0H0H0H0H0H0000P00000 0P 0 0 0 0P 0P 000P00 000000  0X0X@08 @08@08@08 @0< @0@0My0 NMy0NMy0N@0@0My0D$M90zM90M90_jwwwznab27< %BS^bbb35689:;=>b4"ZZX_fjqsz!!`R$Յڬ ?)b$\X'x󭅄gmR$+E"l\\r} UR$; +,^R$h:i{g22$g;%xOkt2$]ZX k|!R$,Z>>>????A*AAACCEEGGGGH+HHHJJJJ KKKKKLRLSL[LdLkLLLLLLLLLLLLLLLLLM M MMM.M/M5M8M>???@@@4B5BDDDD)F*FNFOFFF,H-HHHIIiJjJKKKKKKCL7PIPJPPPRRS SASBSYSZSSSSTUVVbWgWXXYYYYY`ZbZeZZZZZNV$* o::@@*FFG-HSSUVVVNWWgXXYYbZZZZbZZZZ john smith john smith john smith john smith john smith john smith john smith Josep Vives JOSEP VIVESCarles Bentez'gڅ+2b)%m .} n$1D"$&'<N.$]``9$l=o0Si?Q'r`G6wIޜSuvM:j!lQ:[RR$h5Y}b$cf~NQ lHBSPm@ݔSOp<Nw$<R{Gf9~$h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(hh^h`o(.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.hh^h`o()^`o()88^8`o()^`o(()^`o(()pp^p`o(()  ^ `o(.@ @ ^@ `o(.  ^ `o(.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo( ^`o() ^`hH. pLp^p`LhH. @ @ ^@ `hH. ^`hH. L^`LhH. ^`hH. ^`hH. PLP^P`LhH.h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(hh^h`o()^`o()88^8`o()^`o(()^`o(()pp^p`o(()  ^ `o(.@ @ ^@ `o(.  ^ `o(.h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(^`o(.^`.pLp^p`L.@ @ ^@ `.^`.L^`L.^`.^`.PLP^P`L.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `."wIN.}b&'SOp~n[RR]``9R{0Si?)%m c'r`GNwh5Y'gl=!lQNQ lBSPmuvM1+ .hTYaZbZdZZZZZEq@!;@{Z@UnknownGz Times New Roman5Symbol3& z Arial7&  Verdana;SimSun[SO?& Arial Black?5 z Courier New;Wingdings"q]{Fb{frj} L.} L.!r4d4Z4Z3H(?hTCarles Bentezt                     Oh+'0|  , 8 D P\dltsssssNormalCarles Bentez4rlMicrosoft Word 10.0@G@cj}@$r@"X} L՜.+,D՜.+,@ hp  Grup de Treball BibCat.4ZA  Ttulo 8@ _PID_HLINKSAC)http://www.esquerra.org/consellnacional/  !"#$%&'()*+,-./0123456789:;<=>?ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXZ[\]^_`abcdefghijklmnopqrstuvwxyz{|}~Root Entry F@@YData @01TableYoWordDocument"~SummaryInformation(DocumentSummaryInformation8CompObjk  FDocumento Microsoft Word MSWordDocWord.Document.89q