ࡱ> 5@zbjbj22 "XXFrxJJJJv v v 8  \s2!H!"j!j!j!###sssssss$uRwF5s#####5sJJj!j!CJsYYY#4JRj!j!sY#sY6YZ6q"rj!&! #\v kXsrrD`s0sr8xY"8x8rJJJJ8xr ##Y#####5s5sv Yv Partit: ICV-EUiA Programa general:  HYPERLINK http://www.joansaura.org/programa.htm http://www.joansaura.org/programa.htm 1. BIBLIOTEQUES ESCOLARS Establir un pla plurianual de finanament que garanteixi poder abordar els reptes del canvi educatiu i la satisfacci de demandes socials, amb lhoritz darribar a destinar el 6% del PIB, per equiparar-nos a la mitjana del nostre entorn europeu. - Augmentar els pressupostos fins a la mitjana de la Uni Europea, tot prioritzant lensenyament pblic i no subvencionant cap unitat escolar nova. - Acabar amb els dficits infrastructurals encara existents i comenar, a ms, a introduir equipaments qualitatius: equipaments dels nous cicles formatius, biblioteques, gimns, menjadors, sales dalumnat, auditoris, sales destudi, xarxes informtiques, etc. 3.3. Definir noves eines que facilitin les noves funcions socials del centre educatiu i integrar la relaci amb lentorn Establir un pla per la promoci de la biblioteca-mediateca a tots els centres educatius de la xarxa pblica, dotant-los dels equipaments i recursos necessaris, i que estiguin en conveni amb les xarxes de biblioteques pbliques locals o nacionals. Promoci dun pla de dotaci de material informtic, de connexi a la xarxa telemtica i de material multimdia. Aprofitar la implantaci de tecnologies de la informaci i la comunicaci a l'escola per tal de replantejar els aspectes curriculars i revisar els coneixements i continguts obsolets. Educaci del tractament de la informaci a l'escola. Promoure equips multiprofessionals per atendre les problemtiques que superen lmbit escolar amb participaci de les administracions locals. 3.4. Promoure altres serveis complementaris Reconixer el carcter educatiu que tenen els espais de menjador, esbarjo i acollida en els centres docents vetllant per la qualificaci dels professionals que shi dediquen i facilitant la compensaci de les possibles desigualtats en laccs. Potenciar una bona oferta d'activitats extraescolars, organitzada per les AMPA i organitzacions de voluntariat, coordinades amb les comunitats educatives de cada centre i finanades i coordinades en collaboraci amb l'administraci local. Promoure nous serveis de suport a la docncia: personal dadministraci als centres deducaci primria, manteniment informtic, auxiliar de biblioteca, etc. 2. BIBLIOTEQUES PBLIQUES Lectura pblica Tot i que el govern de CiU, en aquests 23 anys, reiteradament ha situat la cultura com a eix didentitat catalana i per tant de prioritat poltica, el resultat no ha estat aquest ni des del punt de vista pressupostari ni des del qu han estat les poltiques culturals desplegades. Hem de constatar, en primer lloc, que la Generalitat de Catalunya t les competncies de forma quasi exclusiva en cultura, aquest fet, per no ha comportat per part dels diferents governs de CiU una poltica definida de prioritats i objectius a curt, mig i llarg pla. Resten encara tranferncies pendents de lEstat a la Generalitat en patrimoni, gesti, fons bibliotecaris i recursos. 1. Biblioteques: reptes i oportunitats en la societat de la informaci. Proximitat ciutadana i centralitat cultural La societat de la informaci i el procs de globalitzaci fan encara ms necessari el treball en el camp del coneixement, avui en dia cal una major implicaci i esfor per dotar deines i instruments a la ciutadania per a la informaci, la formaci, el coneixement i laprenentatge. s bsica una poltica daccs universal i de proximitat ciutadana i en aquest camp les biblioteques i les seves poltiques han de tenir un paper cabdal. Hem de denunciar la manca de respostes adequades a les necessitats i possibilitats del sector i del territori en el context actual, que ha donat CiU governant vint-i-tres anys la Generalitat de Catalunya. Destaquem entre daltres: - Encara resten pendents traspassos competencials de lEstat a la Generalitat (Fons bibliogrfics de carcter histric de les biblioteques provincials) - Diferncies significatives, tant pel que fa a la tipologia de lequipament com del personal, en lanlisi territorial de les biblioteques; fruit de la manca de planificaci estratgica. Una part considerable de biblioteques no reuneixen les condicions mnimes dinfrastructura i personal per poder-se considerar una biblioteca pblica amb els serveis necessaris garantits. Desprs de 10 anys daprovaci de la Llei, el Mapa de lectura pblica que shavia daprovar un any desprs de la Llei, sha presentat darrerament i sense el debat adequat del sector i el municipalisme. - Encara hi ha municipis de ms de 5.000 habitants que no disposen de biblioteca pblica, tal com preveu la Llei de Bases del Rgim Local. - Desprs de deu anys daprovaci de la Llei (93), el desplegament del servei bibliotecari mbil en el territori fora de Barcelona s quasi nul (actualment disposem de 11 bibliobusos, dels quals 9 sn a la provncia de Barcelona i 2 a la resta del territori). La majoria de municipis de Lleida, Tarragona i Girona no gaudeixen del servei bsic bibliotecari mbil. - Constatem el pes important de les administracions locals en la inversi i el manteniment bibliotecari. - Tot i ser competncia del Departament dEnsenyament, tenint en compte la importncia del coneixement, la poltica de foment de la lectura i la formaci dusuaris, hem de denunciar la desdia en la implantaci de biblioteques escolars, avui en dia encara inexistents. - Les poltiques de carcter general de suport i foment a la lectura sn escasses. Ha mancat una poltica coordinada de foment de la lectura entre el Departament de Cultura i el Departament dEnsenyament. - La inspecci del sistema de lectura pblica s molt deficitari. - Hi ha un dficit en les poltiques dintegraci de discapacitats. - Han mancat poltiques de formaci permanent i reciclatge professional adequades als nous models i a les noves necessitats. ICV-EUiA subscriu plenament el Manifest de lIFLA/Unesco, per tant, aposta per un model de biblioteca pblica que sigui un equipament cultural de proximitat i de centralitat en les poltiques culturals dels municipis, un equipament de proximitat en la democratitzaci de la cultura, la informaci i el coneixement; no sols com espais de lectura sin com espais de producci de continguts, amb capacitat de generar informaci, de difusi en xarxa, dalfabetitzaci digital, de difusi cientfica i tecnolgica, despai de relaci social i de cohesi. Un equipament provedor de continguts per a la ciutadania, el teixit social i la prpia administraci; centre de formaci actiu i de serveis dautoaprenentatge. ICV-EUiA proposa les segents mesures: Competncies plenes de la Generalitat de Catalunya en Lectura pblica. Titularitat i gesti de totes les biblioteques del territori catal. Mentrestant, trasps de les competncies encara no fetes efectives (fons bibliogrfics de carcter histric). Modificaci de la LBRL vigent, adequant lobligatorietat de biblioteques als municipis a partir de 3.000 habitants. Creaci de la Direcci General de Lectura Pblica que incorpori la poltica de biblioteques i la poltica del mn del llibre. Consell sectorial amb la participaci de tots els sectors implicats (administraci pblica, professionals, editors, llibreters, escriptors, educadors...) Un sistema de lectura pblica articulat sobre un nic model de gesti de les biblioteques nacional, pbliques, universitries, escolars i especialitzades. Revisi i aprovaci del Mapa de lectura pblica amb els seus corresponents criteris de tipologia, personal i cofinanament. Establiment dun pla economicofinancer plurianual per part de la Generalitat, tant dinversi en equipaments com de suport al funcionament del servei. Establiment del mapa, la planificaci i les dotacions pressupostries per a la creaci de la xarxa de biblioteques escolars per part del Departament dEnsenyament. Implementar espais de lectura i daltres suports en el marc dels equipaments de proximitat al territori (ateneus, casa de cultura...) en els municipis de menys de 3.000 habitants, coordinat amb la poltica de suport dels bibliobusos. Execuci de la xarxa territorial daccessibilitat de la ciutadania a la lectura pblica mitjanant el desplegament en el territori dels bibliobusos. Implantaci dinternet gratut en tot el sistema bibliotecari, oferta de serveis en lnia i serveis de 24 hores. Servei adequat dinspecci per al compliment de les obligacions establertes. Impuls i adequaci a les noves realitats i necessitats professionals en el marc dun pla anual de formaci permanent i reciclatge professional. Impuls dacords generals amb altres institucions i sectors per a la millora del servei bibliotecari. Ms accent en la difusi de la cultura cientfica i tecnolgica. Calen poltiques especfiques en determinats sectors poblacionals i avanar en els estudis qualitatius del sistema de lectura pblica. Respecte a la Biblioteca Nacional de Catalunya proposem: Compliment de les funcions que t una biblioteca nacional: recollir, conservar i difondre la producci bibliogrfica de lmbit de Catalunya, en tot tipus de suport. Conservaci i difusi del patrimoni bibliogrfic de valor histric o cultural que es troba a Catalunya. Difusi internacional. Adquisici de fons bibliogrfic per esdevenir centre referencial universal de recerca cientfica, juntament amb les biblioteques universitries. Vetllar pel compliment de la normativa internacional de catalogaci. Respecte a la Biblioteca de la Vall dAran: La biblioteca central de la Vall dAran ha de tenir funcions dextensi de la Biblioteca Nacional de Catalunya pel que fa a larans. Funcions de recerca, recopilaci, conservaci i difusi de les publicacions araneses. Difusi i conservaci el patrimoni bibliogrfic Les indstries culturals 2. El mn del llibre: la creaci, la indstria editorial, el suport especfic a la producci Un dels sectors culturals ms importants a Catalunya per tradici, teixit empresarial, activitat editorial i valor afegit brut del sector, s sens dubte la indstria i el sector cultural del llibre. Les indstries del sector del llibre en llengua catalana gaudeixen duna fortalesa superior a daltres indstries culturals, sens dubte per la projecci de les editorials catalanes en el mercat castellanoparlant. Es constata, per, un cert estancament i darrerament una prdua de pes de la indstria editorial, entorn de set-centes de diferents dimensions i amb la implantaci de multinacionals. Les dades sobre vendes del sector evidencien un descens de vendes del llibre en catal, a banda que les vendes per ttol i les vendes per exemplar sn inferiors en catal respecte del castell. El mn del llibre s indestriable de la cultura catalana i t un paper bsic en aquesta societat del coneixement. El suport continuista a la creaci, difusi i producci en catal, sense explorar nous models i aplicant un suport genric sense cap tipus de prioritat en les poltiques del llibre per part de la Generalitat ha de ser revisat. Els ajuts especfics actualment estant molt limitats al llibre de text, llibre infantil i juvenil. La poltica de traduccions a altres llenges s molt dispersa. En aquest context, es fa ms necessari el paper de la formaci prvia per a lingrs en la professi (edici, producci editorial, comercialitzaci del llibre, professi llibretera; tot sobre una base universitria), com el de la formaci continuada i transversal dels professionals. Constatem que el sector comercial est rebent el fort impacte de la implantaci de grans cadenes de llibreries i superfcies especialitzades en la cultura i loci. El sector del llibre a Catalunya t potencial econmic, social i cultural. ICV-EUiA potenciar la creaci literria, el sector del llibre, la lectura i el seu paper en la societat del coneixement. Proposem un increment del Pla de foment de la lectura articulat de forma transversal entre cultura i educaci i que ha de suposar major pressupost a la difusi del llibre, corregir la insuficient per no dir nulla dotaci de recursos a les biblioteques escolars per part del Departament dEnsenyament, incrementar les ofertes dactivitats a les biblioteques pbliques i centres educatius, la dinamitzaci amb la cooperaci dels agents del sector (editors, escriptors, narradors, cambra del llibre...) i lnies de suport especfic a la creaci i difusi dels nostres autors. 129 Les propostes prioritries sn: Creaci de la Direcci General de Lectura Pblica. Reclamar la competncia dassignaci del ISBN i del ISSN. Poltiques de suport a la producci literria, tenint present criteris de dimensi editorial, tiratge, qualitat i projecci; abandonant el criteri de suport genric establert fins ara. Lnia dajuts especfics en matries com cincies socials, humanitats, cientificotcniques... tenint en compte la poca presncia daquestes en catal. Lnia de suport especfic a ledici i difusi en arans, divulgaci en els mitjans de comunicaci (TV3, premsa i rdio). Articulaci dels recursos existents en formaci deditors, tcnics editorials i professionals de les arts grfiques, promoci de la formaci de llibreters i articulaci dun centre de recursos i dinvestigaci universitria, a fi de constituir lEscola catalana del Llibre. Promoci del llibre en els mitjans de comunicaci, ms presncia en la premsa, la rdio i les TV. Cal revisar lactual programaci de Catalunya Cultura i dels canals especialitzats de TVC (Canal 33...), cal tamb tenir present el paper de les TV locals. Ms impuls i suport a Catalunya com a ciutat refugi descriptors, en el marc de la proposta del Parlament dEscriptors Internacional. Unificaci de les poltiques de suport als creadors i editorials. No poden subsistir les duplicitats entre la Instituci de les Lletres Catalanes, el COPEC i lInstitut Ramon Llull. Creaci d'una lnia editorial prpia de la Generalitat de Catalunya. Subvencions i suports a la nova creaci, als traductors i als guionistes... Promoci dels escriptors amb excellncia i qualitat, tant internament utilitzant les xarxes bibliotecries i centres educatius com internacionalment amb traduccions i la presncia en fires. Preveure i actuar en el nou marc de la comercialitzaci tenint present la coexistncia del llibre tradicional amb la producci multimdia i linternet. Shan destablir estratgies entre els sectors de ledici, les arts grfiques i les empreses audiovisuals, fonogrfiques, informtiques... Ms presncia en els mercats amb increment de lactivitat exportadora. Analitzar amb el sector la problemtica de la distribuci, proposem estudiar una central de distribuci. 3. SOCIETAT DE LA INFORMACI Ls democrtic de les noves tecnologies en lmbit de lempresa i ladministraci Levoluci tecnolgica i les xarxes telemtiques estan iniciant una transformaci profunda en els sistemes habituals de produir, de treballar i ha provocat l'aparici de nous conceptes i espais en tots els mbits i molt especialment en lmbit laboral. En aquest context cal ls democrtic de les noves tecnologies en el marc de lempresa, ja que actualment es plantegen nombrosos problemes que afecten fonamentalment als drets individuals i collectius dels treballadors i treballadores. Actualment ens trobem davant dun buit normatiu a lhora de regular la seva utilitzaci. En definitiva ens trobem davant la inexistncia duns principis bsics que puguin regular els drets que poden entrar en conflicte amb les relacions de treball: els drets de control dels mitjans patrimonials i de producci de lempresari i els drets dinformaci i comunicaci dels treballadors i treballadores. Per aix ICV-EUiA planteja lestabliment a Catalunya duna Llei marc per la regulaci del ciberdrets: Els drets i deures dels treballadors i treballadores en laccs a internet i a ls del correu electrnic amb lobjectiu que els treballadors i treballadores puguin fer s de les eines telemtiques per qestions personals i professionals, per les seves comunicacions amb els sindicats i amb les diverses administracions pbliques. El dret dinformaci entre els sindicats i els treballadors i treballadores amb lobjectiu que els sindicats estableixin relacions dinformaci i comunicaci amb els treballadors i treballadores a travs de les xarxes telemtiques establertes en el marc de lempresa i ladministraci. El paper de lempresa i ladministraci en la facultat de direcci i control dels instruments de treball sobre la base que aquesta facultat de control per part de lempresa hauria de fer-se amb la negociaci prvia amb els representants dels treballadors i treballadores. Regulaci immediata dels ciberdrets en les administracions pbliques de Catalunya per actuar com exemple del desenvolupament de la democrcia tecnolgica. 3. Lluita contra lanalfabetisme digital i accs universal a la informaci Creaci despais de debat, intercanvi i apropament de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) a la poblaci. Accentuar el carcter social i universal de l'acces a l'informaci. Els poders pblics promouran i garantitzaran laccs gratut a la Xarxa a biblioteques, centres culturals, penitenciaris, cvics, sanitaris i docents. Impulsar biblioteques electrniques obertes. Suport, impuls i creaci de xarxa d'access lliure sense fils (tecnologia Wireless) a Internet a territoris i ciutats. 4.9.2.Formaci digital i accs universal a la informaci Impuls de mesures perqu els educadors i els estudiants rebin una formaci integral tant de capacitaci tcnica com de comprensi de continguts. Introducci dels temaris dinformtica i de TIC a tots els nivells de leducaci reglada. Oferta variada (en els temaris i els horaris) de cursos de formaci ocupacional en informtica en TIC. Incorporaci de les matries pertinents en els altres cursos. Afavorir mitjanant ajuts la utilitzaci de les TIC per part de les entitats i les plataformes associatives. Impuls, regulaci i convalidaci dels ttols (quan sigui oport) de leducaci a distncia per Internet. Els poders pblics promouran i garantiran laccs gratut a la xarxa a biblioteques, centres culturals, penitenciaris, cvics, sanitaris i docents. Impulsar biblioteques electrniques obertes. Creaci despais de debat, intercanvi i apropament de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 4. ARXIUS i MUSEUS 3. El patrimoni del passat, la memria i el coneixement en la societat de la informaci. Cultura en la diversitat i la identitat Hem de denunciar la manca de respostes adequades al context actual, a les necessitats i possibilitats del sector i del territori, que ha donat CiU governant vint-i-quatre anys la Generalitat. Constatem que avui dia la xarxa territorial de museus i/o centres dinterpretaci i jaciments arqueolgics no tenen la dimensi necessria i alguns dels museus registrats no reuneixen les condicions mnimes requerides. Qesti que ve agreujada per levidncia duna poltica econmica escadussera i de conceptes reiteratius (programari informtic i redacci i publicaci de catlegs) en les subvencions de suport als territoris per al seu funcionament i activitats, duna dotaci per a obres de restauraci i conservaci de notable valor cultural ridcula i comprometent posteriors anualitats i els ajuts a les entitats per activitats de cultura popular i tradicional (festivals, jornades, mostres tant de carcter internacional com nacional o local) irrisries i sense una visi de treball etnolgic. Hem de constatar que resten encara traspassos pendents de lEstat a la Generalitat en temes de gesti i equipaments patrimonials. Han estat els municipis qui, una vegada ms, sense competncies han articulat iniciatives i projectes prou exitosos de discurs patrimonial, que van ms enll del municipi. A ICV-EUiA estem convenuts que Catalunya disposa dun patrimoni , conformat per tots aquells elements que ens defineixen el paisatge i la memria, que cal preservar, potenciar i dinamitzar; i avui dia, esdevenen una pea clau didentitat, projecci i generadors docupaci i de turisme. En el desplegament de les poltiques patrimonials, les propostes de models i de dinamitzaci, avui dia, sn necessries amb una lectura actualitzada i tenint present les noves tecnologies. La memria de la collectivitat, amb les seves especificitats, construeixen la societat davui i del futur. Assumim un major comproms en les actuacions per a preservar, estudiar, fer recerca i difondre el nostre patrimoni. Les propostes dICV-EUiA es concreten en: Trasps de la transferncia plena de les facultats i bns de protecci del patrimoni cultural. Trasps de la competncia per a lautoritzaci de les exportacions de bns integrats en el patrimoni cultural. Reforma de la Direcci General de Patrimoni Cultural que contempli la integraci de les poltiques i per tant dels Servei de Museus, Servei dArqueologia, Servei de Patrimoni Arquitectnic i Servei dEtnologia. Constituci del Consell del Patrimoni Cultural. La necessitat de reformar la Llei del Patrimoni Cultural Catal per adequar-la a les noves necessitats. Impuls de la xarxa de museus de carcter territorial i centres dinterpretaci: establir un mapa patrimonial que defineixi de la manerams precisa possible lextensi territorial dels equipaments en el territori i la seva especialitzaci (museus, centres dinterpretaci del patrimoni i jaciments), preveient la seva articulaci en un sistema patrimonial en xarxa, mitjanant la cooperaci, els serveis i els recursos duna manera descentralitzada i alhora lligada als museus de carcter nacional. Realitzar linventari del patrimoni com a eina bsica per a la definici destratgies en la recerca, la gesti, la conservaci i la difusi. La dimensi del patrimoni en la seva vessant de projecci social i de la generaci dun nou tipus doci i turisme no ha estat tinguda prou en compte, cal tenir present el desenvolupament local i les empreses del sector, aix com la superaci de la precarietat laboral de molts treballadors del sector. Programa plurianual dintervenci coordinada entre els departaments de Cultura, Indstria, Treball i Turisme. Creaci duna marca patrimonial. El Museu dHistria, els centres dinterpretaci i els museus del poble en xarxa, des de la perspectiva dextensi territorial. Trasps de la gesti i la titularitat, aix com de la competncia dels bns dipositats del Museu Arqueolgic de Tarragona. Millora de laccessibilitat a tots els museus. Adequaci a les minusvalies sensorials. Aplicaci transparent i consensuada en el Consell del Patrimoni de laplicaci de l1% cultural tant de la Generalitat com de lEstat. Un pla dinversions adequat a les necessitats dadquisici de bns immobles. Impuls de la inspecci amb increment de la dotaci de personal i pressupostos. La Cultura Popular i Tradicional s un altre exponent clar del nostre patrimoni, tamb ho sn de la complicitat de la societat en la cultura. En una societat cada vegada ms intercultural aquest fet sha de fer evident en la programaci i la participaci de la ciutadania. Molts homes i dones no sols en gaudeixen sin que en sn agents actius . Sens dubte, aquesta poltica ha de comportar un rellanament, una projecci i una integraci de les nostres tradicions en la societat del segle XXI. Cal denunciar, una vegada ms, les disfuncions competencials entre departaments de la Generalitat (Benestar Social i Cultura). Cal denunciar la poltica clientelar en aquest camp, confonent la cultura popular amb un espai de clientelisme poltic, tant de la Cultura Tradicional i Popular com de les Casas Regionales i les seves Festes. Hem de denunciar en aquest camp el foment, la connivncia i el clientelisme tamb del PSC. Volem recuperar la Festa com espai de participaci collectiva, la festa no s un espectacle de masses i un muntatge artstic exclusivament. La Festa s activitat social, s espectacle, s relaci i contacte entre els participants (ciutadania, actors i festers), s participaci de tothom. La Festa, per tant, ha desdevenir un espai de trobada de la societat diversa i plural. Cal fer un procs dadptaci a la contemporaneitat de les tradicions. Reclamem les competncies plenes en la declaraci dutilitat pblica de les associacions. Impuls de les poltiques detnologia (recerca, documentaci, estudi, difusi) Adscripci del Servei dEtnologia a la Direcci General de Patrimoni Cultural. Consell del sector representatiu com espai de debat, reflexi i propostes. Creaci del Museu dEtnologia i Documentaci de la Cultura Popular. Cal normativitzar les subvencions, facilitant els serveis bsics des de lptica de manifestaci i inters pblic. Cal articular un estatuts fiscal diferenciat per a aquelles festes tradicionals declarades dinters nacional. Impuls i projecci exterior dels collectius populars i festius (dansa, bestiari, msica, cobla, castellers....). 4. Arxius i documents: gesti integral, drets ciutadans i noves tecnologies. Gesti de la informaci des de la generaci de la documentaci Un govern que no ha estat capa dexecutar el desplegament de la llei, tot i el consens tingut amb la Llei dArxius i Documents aprovada al Parlament el 13 de juliol de 2001, demostra el grau dinoperncia. Per, en la gesti quotidiana, tamb denunciem que encara no shan resolt els conflictes coneguts com a Papers de Salamanca, el dipsit de larxiu Tarradellas de Poblet a lArxiu Nacional de Catalunya, o b, la situaci actual de lArxiu de la Corona dArag. Pel que fa a la llei aprovada fa dos anys darxius i documents, en el pressupost 2003 no es dota amb suficincia el desplegament, no sha activat el registre darxius, no sha creat el Consell Nacional dArxius, no shan articulat les normes de conservaci sobre documents en suport informtic, recursos econmics i de personal...en definitiva, el nou valor i dimensi de la llei des de la gesti integrada i els drets del ciutad encara estant lluny del seu compliment. Articular totes les poltiques arxivstiques, tal com preveu la llei, no sols en la preservaci de la memria histrica sin tamb en la dimensi de la gesti integrada dels arxius i posant en primer pla els drets dels ciutadans i de les institucions com a generadors de documentaci de carcter jurdic, informatiu i econmic sn els compromisos que ICV-EUiA assumeix. No menys important sn la integraci en aquest sistema dels diferents suports que avui pot tenir la documentaci fruit de les noves tecnologies. La resposta a aquesta nova exigncia de tractament i recuperaci de la informaci al llarg del cicle de la vida de la documentaci, la necessitat duns criteris comuns, lexigncia de servei a la ciutadania tot garantint el dret a laccs i tamb el dret a la intimitat, i la protecci i difusi de la memria histrica, sn els reptes del nou enfocament arxivstic. Per tant, aquesta nova poltica esdev un gra ms en la democratitzaci de les administracions pbliques i de la societat. En definitiva, lactuaci del Departament de Cultura adquireix un nou enfocament des de les poltiques arxivstiques i documentals, passant docupar-se noms de la documentaci amb valor patrimonial a fixar els criteris dorganitzaci arxivstica de tot el sistema darxius. Requerir, per tant, dactuacions fetes amb mesura per tamb amb fermesa i decisi. Des daquest nou concepte arxivstic, ICV-EUiA proposa: Direcci General del Sistema dArxius Execuci i desplegament de la Llei dArxius i Documents. Sha de dotar pressupostriament i en lorganitzaci i els recursos humans el desplegament normatiu de la llei aprovada. Impuls del sistema darxius. Obligatorietat de la gesti arxivstica en tots els municipis, des duna concepci integral, atenent tant a la documentaci de ladministraci com a la del teixit socioeconmic del municipi. Obligatorietat d'un arxiver als municipis de ms de 3.000 habitants. Central de serveis de suport als municipis, arxivers itinerants... Suport tcnic a la gesti documental de les entitats sense nim de lucre. Dotar de ms entitat al servei dinspecci. No sols des de la perspectiva sancionadora si no tamb com a instrument bsic per impulsar la concepci i organitzaci arxivstica de la nova llei. Articular la conservaci i la difusi tenint present els nous instruments tecnolgics i la gesti integral de la documentaci. Trasps del Palau del Lloctinent. Constituci del Patronat de lArxiu de la Corona dArag i trasps de la gesti i titularitat dels fons corresponents a Catalunya. Trasps de lEstat a la Generalitat dels fons dels arxius provincials. Arxiu Tarradellas: Trasllat del dipsit de Poblet a lArxiu Nacional de Catalunya de tota la documentaci referida a les institucions catalanes. Retorn de la documentaci incautada pel franquisme i dipositada a lArchivo General de la Guerra Civil Espaola immediatament, en compliment de lacord del Consell de Ministres i en restituci dels documents als seus legtims propietaris.  Les biblioteques i arxius als programes electorals de les eleccions catalanes de 2003  PAGE  PAGE 1 #$/TUVW|} ) * / GDst1!&""##..콯ݯݠ~t~~~fh CJOJQJmH sH h CJOJQJ hAh CJOJQJmH sH  hAh CJOJQJmH sH h 5CJOJQJmH sH h CJOJQJmH sH hAh CJOJQJ h 0Jjh 5U h 5jh 5U h 5CJhAh 5OJQJ$~  % $ ) * .  $dh&dPa$ dh7$8$H$ $&dPa$#$d%d&d'dNOPQ $&dPa$Fzzz wG8'DEGabcs $&dPa$&$$d%d&d'dNOPQa$ $&dPa$$dh&dPa$ dh7$8$H$st:"[h5w8!&"""##$$Q%%f& dh7$8$H$dhf& ''()Q))J**+Q++z, -T-- ...... //4155dh7$8$H$ dh7$8$H$.... /888@AAAAAA6B4JJKLLLNNZP[PnPoPPm``Oaaűyp_pRh 5OJQJmH sH hAh CJOJQJmH sH h 5OJQJh CJmH sH hAh CJOJQJmH sH h CJOJQJmH sH h 5CJOJQJmH sH &h 5B*CJOJQJmH phsH #h B*CJOJQJmH phsH &h 5B*CJOJQJmH phsH h CJ h 5CJh OJQJ 588819m9(::=;Q<Q==>>&??@AXAAAAA$a$&$$d%d&d'dNOPQa$dh dh7$8$H$A6B7B4C5C{D|DEFdGHI3J4JJBKLLLLMMMPNN*OOXPYP7$8$H$dh dh7$8$H$YPZPnPoPPPRTUUVXXIYYZZ+[]]M__m`` dh7$8$H$7$8$H$&$$d%d&d'dNOPQa$dh`Oaaa}bIcceIgggFhhhNii3j4jjljnmpnpYrlsss!tt dh7$8$H$ahNi3jjssuvwxxFzGzHzIzzzzzzzzzzzzzzzzzzzƮƔƐuhA0JmHnHu h 0Jjh 0JUh  hhA%hJthAB*CJOJQJaJph/hAB*CJOJPJQJ^JaJnHphtHhAj hAUh 5CJOJQJmH sH hAh CJOJQJmH sH h CJOJQJmH sH tuu?vvMwwwwxxSyDzEzFzHzIzzz $Ifgd  $$Ifa$gd $$7$8$H$Ifa$gd  $$Ifa$gd $dha$ dh7$8$H$zzzzzzzzzzzzz}{ypjypjyyyh]h&`#$  8!6gdAvkdF/$$IfF0!  t644 l` ap zzzz$dha$ 1h. A!"#$% DyK &http://www.joansaura.org/programa.htmyK Lhttp://www.joansaura.org/programa.htm9.DdJJ  C &AimagenR-g|8eyLw-QFo-g|8eyLJFIFPhotoshop 3.08BIM Resolution8BIM FX Global Lighting Angle8BIMFX Global Altitude8BIM Print Flags 8BIM Copyright Flag8BIM'Japanese Print Flags 8BIMColor Halftone SettingsH/fflff/ff2Z5-8BIMColor Transfer Settingsp8BIMGuides@@8BIM URL overrides8BIMSlicesoImagen18BIMICC Untagged Flag8BIMLayer ID Generator Base8BIM New Windows ThumbnailspYPtWJFIFHHAdobed            Yp"?   3!1AQa"q2B#$Rb34rC%Scs5&DTdE£t6UeuF'Vfv7GWgw5!1AQaq"2B#R3$brCScs4%&5DTdEU6teuFVfv'7GWgw ?EwFu? 85Vqs=ۥiͯg&:~)Fcw"R duc9Do`ۯ -GzЭT*1fOi4?vőO'2[}dξ\L>.HדGuGNL .kVY{͂Y0^<[ED,fPrshm4MMGSD m}\ʬ/I;VNmT4jẗ>I:!#X0Fd=)>GYˇzr|F"et}Zn۳O\mWwԬ8X7#UU?浫K\Gj4 8'&~?/ͯU4kUa=_MyFֺċOZ?rOԿmz'Hc {Nc:{<'6n1_W? aj߫{:^\ڞZT-V,Q3?'ApkqSOSKq.sK.qܡc[a׉[< SVz Dأz 4?cl]dQk:tӺq6:H@4h-ۮ2/vii}c}iu"ųmmnGw[տ :Owim ^{-JH 3>j<> $xCI_uʲ]ON7X\Y}忤sNjnoU~, 7]ŭ~ӰmEOHl)8p| ?B"wK,.b hn+F3:gȇj+OI 9s.L677,J煮cƆ4j꽛; t 918e}'&) p*OtnNv+ѐ^Ϡ_vWM.\O20'H&'ov?gk,9vud!ѹ?-GzY=:K+bL|$SR5E #iAZo?0km>'zi},ųf2&UMMvs~kUkN# XɗP_z`#Wd$_Wpy޷T̆T߃g_ֲZi鸸d9k_k L?c[gr_8كg5 pwVm^Y/{{m˅{4qqk.`&tonv6m#*:]mk<}M>Ksݎųv;ZnN#)c#l.# N\<?O+@c_*]'O[}.ΚYy/?][vGC_V:F;7[ YLuo_ (j_&AX̎яoo۳b=M̓#ܛ~k%9vx7(PqS}v~:C?Bֹs LΕn- ]`,\FB&41re Ga?z[:sK :;#K9&ѳS6l,?gU;gxz69Uk6 ~1{]k~~kvr`};&v$j4WpWA~LbN ?{#93gv%M\뱞{\;wSմ4]M<赨 - ?DwY:zn|ZV¸߯x>{*n+4sϫ{>lom^k[xtfcYx -<.{'~ufZmO̱I bGΣAX]K:YkX 5s۴xw}]m-t(ͱ{Zfw{NvFC0Z>ls^ֹwcXO*DH aa"V?$Dz^uOf&PS,ɲ=[D~3+?'''Uujsz]6=SFn%ngF1sf_=1*_WͰ~\l\SR߳@f8#R\D lպ=4em~C:9c^Ov c1]`.Vplkֽߚ篦| ?,jWp"췻)gYS߆┏xَ8O&𳏇sy!p)KMVά,vxm#[\]PhT?t翦`U]cnĝϲǑ;sdߝ˱ka='mlYL/3Ǔ$j?,8q)Dp˜Ӫq&wLsJOV ,@ &:\[xG|;\րjӈ9ްhտE@2scGtCX#k@ʯܰ皌;Lꏱ^ם ٶ6 }5lk~\XN~ceݿID~%dGU!$Y'GOgޯIk=#.[ǠM5R}}QRm\sm8Un-ݳYYLIe }eX=ֵk1sǺ+'-ٙIO8|D㤓deuUv:S2-kG_Koᕌ~nUQoMl`ws +fN#f#uכkV_mQc/fSK=\tʲ܇e8vSx?jR[u7j~[î "VHʭ]iOqc^DOg[?:z~P˨!We?Q͘=6z'Auc'Xk ۾>djo+?cgOgؾ/<~ZqHɬ@v|ZW6>gA/7_or}߃Շj?ZKE/'ˁ=/qZcmꀑ7= BN9?ࢗ?pl?>dps Ro'⡗'^>ׁsĽ:5ޱ5o"̻cַU_ǟPև~?c]Ngޡ\?"/,i&8p.l"$8BIM!Version compatibility infoUAdobe PhotoshopAdobe Photoshop 6.08BIM JPEG QualityAdobed            " ?   3!1AQa"q2B#$Rb34rC%Scs5&DTdE£t6UeuF'Vfv7GWgw5!1AQaq"2B#R3$brCScs4%&5DTdEU6teuFVfv'7GWgw ?龮}U]tgncK-O[*?U?w7 `jny|qZ&?/_e7긺?e=xUl3*t*6]]v7W(RK3~^'_7U,ȣdujRqRe`8cY`:Uٯ"x?*?3%\>3Gx?)ߪWl"?XZL_Qh?ң7 M/=e4Cp3.gX?)ooYWsM OY|9? Ŗ?9b?$ɟ?@;_7U,ȧUٯ";}?Ff?ϟZ|6S7?ߪUlO3~^'/_{)K+ssy? g=L+:ߖ0A*UgE/[*?VPΨ]s/s#^Р7lWfVʬOf_3Ub,ȭHJJqgokȧSM?+ȭr )=/ScRV$>]/ QPժ]/ QPnFWqS]֔lgA}S-rl> <%fjO,tZLB]HƸ9E.%*I$B$Ips:}EYi]E}On6iѶ +6yڋAAKl`gn=t$'pQ>37[˿lwO]YY11$rDJ+l lb`$I).KqO# v5Ss˜dptGaQ?ƣ+أB;ul^/D鱿KrםԛI&)kl?K|1x.121TsDju.ksPzΌ^XB|`Fs/]|qfY-Uq1~XS?Q!HZH#zjR@A xZ_UZ-5GoF.*2hOEǠߕ{ kx?E? in28<3'ӭG;ZLkTn1d 2kQO vBVn3,w#_YC| NY;GD%XG8:@Lv4O_OC~_mVz{, h>՚|V+W5[V~O@Oq@E:>Zܬ>լdS=S'Bau>ttCB8~)7zvϵsvtlګ.i=~иZ!{18Mne`u*/ưo湤 >qMlw-5GUjWLԦeәFBVɋe^;}Y[qvWWOh9ߺ;u1ihڵO^VR9kq4ӌg˓H)w\20Ot /Dt<]M`07hߤtWV}Os[Se?>}Ic-jӇW?bvK01㐣@UY2p u na}Rl&-UsϵLkk}MV:[_:MC e.'_*,!ܙy0ǐYxbRG@Hޡߴ1h;Kv˖Ԋ߿{un+k]7տ,\_9f8>dXYt] ; w;4aRQxK!$ZHEy.UgܚK3ؼz25YO?XD.4|RM&îr `;lfkocʟF?Vm* OMsIk9>J#qCTI- FF̺XN@Rl"U1Y]lvF=.#!gTvFitǵ4D|/2?(6`e;o $!P0˃SVю2l@1;2zK3<`V iB8LgI"Ia(pp=7nӳ2(Nc nkUֱ=ena׃a50d?xb.#] @@98oKɅhx?t"hb oMՊ>u[d{WeRNuo`2oȰ?[TϋxcRx6yNC< rF{-_q[?Ah^ޱ!γhhԟ cqdrW%YId'_${K>]/ QP^פ~}&!}Z_UN CZQ^Z@Eᣓng o|V;ӿ5<2Aajv]n֍ƷkAH߽Ae[$9|hHn HP 'pT|o^/ ICW<^ı٘͜gZǖ:/BA Su?cVRƾ^)>䑾8sõy5?5twxW h <jٍ\#gxҬΰed ֪sˤeA/rv'?ϕ<I%czMۉK~5]veW@w9s@:h|&wQs.$d9?raRI$\Z9Z ՛{5 vlzT>uVI'g1M^I?Keŧn ݸs?'=r}Nk;#ϳY=OSa ?X.fC}!KN2s*͢65YeHi=݆X,}cv^9\zwNchkQCFL> `ˑaqW?' ZC(uu{ٱޞߞ~bk:YSVqcIxݻn}~j'Hhi.ks~~$ޓ׵x k7{Cȇ:!.R;mFQo=^ֹ '>=Ά;kmUX\!Ϩ8oQKl45;OEo},Czn#>XU>9_!{vUѴYnƏ "A*>[kcc>mWtșXA$ؘ ʉL(/?Zqe?G`t:ï.EM cvYY CũsԥcZƆ@@S|QĒI%?~tg➙Շ&)T+}u>q"MkqȘyo?OAuv>L? :s~$ ?+s"9^|𪃬{43e5/MpZx aY.%>%9Oz>WyV^~ˏv~Oe31Cf\e9GEmZ zWTNq*iYYK~N;[ҹ{},z`R?GG?SäU$$$If!vh5{5#v{#v:VF  t065` p@@@ NormalCJ_HaJmHsHtH NA@N Fuente de prrafo predeter.Vi@V  Tabla normal :V 44 la ,k@, Sin lista @@@ Texto nota pieCJaJB&@B Ref. de nota al pieH*B @B Pie de pgina  8!8)@!8 Nmero de pgina6U@16 Hipervnculo>*B*LOBL Text anterior$a$CJOJQJaJ:OR: mbit:CJOJQJaJDObD Apartat$a$5CJOJQJaJ:Or: Repte$CJ OJQJaJ<@< A Encabezado  8!~`~ ATabla con cuadrcula7:V0rr~%$)*.wG8' D E G a b c s t   :"[h5w8&"Qf  !Q!!J""#Q##z$ %T%% &&&&&& '',1--00011m1(22=3Q4Q5566&7789X999996:7:4;5;{<|<=>d?@A3B4BBBCDDDDMEEPFF*GGXHYHZHnHoHHHJLUMNPPIQQRR+SUUMWWmXXOYYY}ZI[[]I___F```Naa3b4bbdjfmhnhYjlkkk!llmm?nnMooowppSqDrErFrHrIrrrrrrrrrrrrrrrrr000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000 0(0(0(000000000000000000000000000808000p0808080808080080808000@0@0@0@0@0@0@0@0p0p00p00p0p00p0p0p0p0p0p0p0000p0p0p0000P0p0p0p0p0p00p0p0p0p0p0p0X0p0p0p0p0p0p00p0p0p0p00p0p0h0p0p0p0p0p0p00p0p0p00p0p0p0p00p@0 @0@0@0 @0 @0@0My0My0 My0My0@0@0My0zM90M90M90_jwwwz.az>DI sf&5AYP`tzzz?ABCEFGHJKLz@#V|rX_fjqsz!!`R$Յڬ ?)b$\X'x󭅄gmR$+E"l\\r} UR$; +,^R$h:i{g22$g;%xOkt2$]ZX k|!R$,Z?OW`ckorv "7<=BGPUZ[cdkw!"-9CKSW^_bgmq}~ )-8?IOZ]eq|}  #(/4BOV_bcow ")*2:FGKLYZ]^bcklmnxy{|"$/038BCM_ilw{     % t w    & 2 6 @ M Y \ a f k u v         ( - 1 2 6 7 @ A H L O i s v    + 7 > F M W Y c d m p {      # & , 7 > A L R \ f p u }  #(,128:=W`ajq|189;<>?CDOVZ{ $-5=Y\]cgky~   !"*1<>BCHKNT]~%&,3;ALMY]`grw"-1=>FHLPS[fnx| %&3:Ccefjkuy{  %*+68@AIJSW_cijpvz#-4CV`fqvz{~)46=AHU\akluy$&'(45;BMQZoz} "#$/02356:;ACKL\]_`lmpqz{|} !,/3?CGHKLST]_lv#%35=@OSZ]f !",0;<?CIMY^dhs  .67>EIJNOZ^hluw~   + 2 < R \ ` l s | } !! ! !!!!&!0!8!C!D!O!S!Y!\!e!l!q!r!{!~!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!""" """")"0"5";"<"H"L"O"P"V"]"d"""""""""""""""""""""# #=#F#G#O#S#]#e#m####################$ $$$$$+$5$=$P$U$X$a$c$j$|$$$$$$$$$$$$$$$$$$$ %%%%%%%%G%R%V%^%u%y%z%%%%%%%%%%%%%%%%&& &&&&&*&,&7&:&A&I&U&V&^&`&g&j&u&y&&&&&&&&&&&&&&&&&' '''''"'#'&'''1'4'='B'J'L'R'`'i'|'''''''''''''''''''' ((((("(.(6(7(A(B(K(M(Q(R(W(_(h(p(z((((((((((((((((((() ))))()))3)6)9)=)H)L)Z)`)e)))))))))))))))******!*$*)*/*0*2*3*?*_*d*e*j*n*u*v*~**********************++ + +++++++'+/+9+>+D+I+M+T+_+j+q+s+v+w+|+}+++++++++++++++++++++,,,, ,,,,&,.,1,2,;,?,D,K,S,T,Z,a,i,p,y,{,,,,,,,,,,,,,,,,,,,--!-"-/-1-:-S-W-X-^-b-f-g-n-u------------------. . .(.).3.7.>.?.H.X.^.p.s.t.y................////!/"/,/2/9/>/D/R/]/e/h/i/o/p/w///////////////0 000"0.0/02060@0A0E0F0L0Y0`0b0l0n0w0y0000000000000000000000000001 11?1J1K1W1o1y1}1111111111111111111111122 2 22222"2*2/2027282B2F2N2O2R2S2[2\2c2e2o2q22222222222222222222222223 33333%3,32353:3?3J3K3O3Y3b3f3n3o3x3z33333333333333333333444434;4I4O4S4[4`4f4j4m4n4u4y4444444444444444444445"5'5(5-5.55595>5I5O5R58888888888888888888888888888888888 9999999999CCCCCCDD D DDDDDDD"D#D%D&D+D,D4D5D;DaEaFaLaNaOaPaSaTakkkkkkkkkkkkkkkkllnnnnxpypppppppppppppppppppppppppppppErFrrrrrr}#./wGK8B' / G ` c r &&99DD[HmH8NCN@[H[FrIrrrrr333333333333FrrrrFrrrr JOSEP VIVES JOSEP VIVES JOSEP VIVES JOSEP VIVESServeis Informtics Generals Josep Vives Marta i Santi JOSEP VIVES JOSEP VIVESCarles Bentez  n$"$&'<N.$]``9$wIޜS[RR$}b$SOp<~$hh^h`o(.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.hh^h`o()^`o()88^8`o()^`o(()^`o(()pp^p`o(()  ^ `o(.@ @ ^@ `o(.  ^ `o(.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `. ^`o() ^`hH. pLp^p`LhH. @ @ ^@ `hH. ^`hH. L^`LhH. ^`hH. ^`hH. PLP^P`LhH.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `.hh^h`o()^`o()88^8`o()^`o(()^`o(()pp^p`o(()  ^ `o(.@ @ ^@ `o(.  ^ `o(.hh^h`)^`)88^8`)^`()^`()pp^p`()  ^ `.@ @ ^@ `.  ^ `. "wIN.}b&'SOp~n[RR]``9 A MoErFrHrrrrrm@}}Pى{{}}rp@UnknownGz Times New Roman5Symbol3& z ArialS AkzidenzGrotesk-RomanQ AkzidenzGrotesk-Bold7&  Verdana;SimSun[SO?& Arial Black"1]{Fb{frj8a:8a:!24d r r3H(?ACarles Bentez8         Oh+'0|  , 8 D P\dltsssssNormalCarles Bentez4rlMicrosoft Word 10.0@Ik@cj}@*@"X8a՜.+,D՜.+,@ hp  Grup de Treball BibCat: rA  Ttulo 8@ _PID_HLINKSAL&http://www.joansaura.org/programa.htm  !"#$%&'()*+,-./0123456789:;<=>?@ABCDEFGHIJKLMOPQRSTUVWXYZ[\]^_`abcdefhijklmnopqrstuvwxyz{|}~Root Entry F \Data N01TablegpxWordDocument"SummaryInformation(DocumentSummaryInformation8CompObjk  FDocumento Microsoft Word MSWordDocWord.Document.89q